Pere Puntí Freixer (Vic, 1966). Va estudiar fotografia a l’acadèmia Spectrum de Saragossa i GrisArt de Barcelona. Tot hi que va començar treballant en premsa generalista (El 9 Nou, Avui) mica en mica s’ha especialitat en esports. Dins el seu extens currículum hi trobem publicacions en mitjans nacionals i internacionals (Holanda, Japó, Alemanya, etc.)

Les seves fotografies han sigut reconegudes en els prestigiosos premis que atorga la Fundación del Fútbol profesional, i el Premi Godó de fotoperiodisme, tots dos al 2002.

Actualment treballa com a fotògraf esportiu del diari el Mundo Deportivo


Pere Puntí fotografia l'encaixada de mans entre Jose Mourinho i Frank Rijkaard
Foto: Alejandro Garcia

D'on sorgeix la teva especialització cap a la fotografia esportiva?
Sempre m'han agradat els esports i molt concretament el futbol, durant l'època que treballava a L'Avui, ningú volia anar als partits i jo sempre hi estava disposat, de mica en mica em van penjar l'etiqueta de fotògraf d'esports. Després d'uns anys fent pràcticament només esports a l'Avui vaig tenir una oferta per anar al "El Mundo Deportivo".

Quines són les qualitats que ha de tenir un bon fotògraf esportiu?
Primer i molt important que t'agradi molt la teva feina, molta gent comença però no tenir horaris i treballar la majoria de caps de setmana no motiva a tothom.
També és important tenir una bona forma física, els viatges, el pes de l'equipament (al voltant de 40 kg, els dies de partit) i la necessitat de reaccionar ràpidament davant de situacions imprevistes ho fan indispensable. Finalment i més important, la sort, molta i molta sort, naturalment l'experiència i el talent ajuden a tenir-ne més, però el fet de fotografiar moments que passen en dècimes de segon i que no tens l'oportunitat de demanar que repeteixin complica molt les coses.

Parla'ns una mica de la fotografia " amor blaugrana" que et va reportar un premi Godó:
Aquell dia va ser una bogeria, m'acabava de menjar la famosa foto de la Xilena de Rivaldo al l'últim minut de partit (estava fent fotos de la cara de decepció de l'entrenador) i quan la gent va començar a saltar a l'herba, vaig pensar que el millor que podia fer era recollir tot l'equip per evitar que qualsevol boig me’l robés, i ja em veus amb la bossa a l'esquena, aguantant el 400 2.8 a l'espatlla amb una mà i amb l'altre la camera amb un angular, els aficionats embogits omplien l'herba del camp nou i enmig de tot aquell caos, vaig estar apunt de trepitjar a dos d'adolescents que feien realitat una de les fantasies més habituals de qualsevol culé, rebolcar-se sobre l'herba del Camp Nou amb la parella, vaig tenir temps de disparar quatre fotos i continuar amb la bogeria. Després de revelar el negatiu i veure la imatge d'aquella parella totalment abstreta del caos que els envoltava vaig pensar que la foto tenia prou interès per ser portada i així va ser el dia següent.

Quin equip utilitzes?
2 Canon  Eos Mark II ,
1 Canon G9
òptiques Canon: 400 2.8, 300 2.8, 70-200 2.8, 28-70 2.8, 17-35 2.8, 135 2.8, 100 2.8, 24 1.4, 15 2.8,
convertidors 1.4X i 2X,
3 flaixos 580 ex II
controls remots Pocket Wizard.


Pere Puntí (esquerra) Foto: Claudio Chaves

Com és un dia de partit per un fotògraf de premsa esportiva?
Acostumo a arribar al camp una hora i mitja abans de començar el partit, el primer que faig, és preparar tot l'equipament necessari i comprovar que no hi han problemes de wi-fi o mòdem per connectar-se i transmetre les fotos via ftp, llavors depenen del partit pots asseure't i disparar a tot el que és mou (no té gaire mèrit i creativament no és gens estimulant) o intentar fer una fotografia que ja tens al cap i tenir la paciència i sort que és produeixi (moltes vegades pots passar més d'un partit esperant aquest moment i tornar a casa sense res). A la mitja part enviem una dotzena de fotos al diari i al final del partit la resta, unes vint més.

Els horaris del partits i el fet de que només tenim quaranta cinc minuts per marxar cap a l'aeroport els dies que Barça juga fora de casa, fan que el tancament del diari sigui cada vegada més crític, és important enviar sempre primer lo foto que creus que pot ser portada, i intentar ser el més selectiu possible amb les fotos enviades, si dones l'oportunitat de triar a un redactor entre dues fotos segur que tria la pitjor, però el culpable és el fotògraf per donar-li l'opció.

Suposem que la majoria de encàrrecs que tens deuen estar relacionats directament amb el FCB, ets un apassionat del futbol?
Efectivament sóc un apassionat del futbol, i tot i que pugui semblar molt repetitiu sempre hi han reptes, el fet de superar als altres professionals de diferents diaris i agències per fer la millor foto, sempre et motiva per ser més competitiu.

Quins altres esports cobreixes o t'agradaria cobrir?
En general m'agraden tots els esports i tots suposen oportunitats per obtenir imatges que captin l'atenció del lector i escapin dels estereotips habituals ... bàsquet, tennis, handball, motor, waterpolo i hoquei patins, són els esports que més fem al diari a part del futbol.

A part de la besant esportiva i laboral estàs treballant en algun altre projecte?
No, en aquests moments la meva feina m'ocupa el cent per cent del meu temps, m'agradaria fer fotografies de futbol des d'un punt més sociològic del joc, com a fenomen mundial que té influència en diferents àmbits, però ho deixo per més endavant.