Història plena de color

Entrevista amb Amanda McNaughton
Utilitzant la seva càmera com una màquina del temps, Amanda McNaughton (Ontario, Canadà. 1988) mostra l’aspecte que tenia l’Amèrica del Nord fa dos-cents anys. A les seves imatges, descobrim els rols desenvolupats per l’Imperi Britànic, els Estats Units d’Amèrica, i els Nadius Americans. Però sobretot, la intensa trobada de tots tres al Nou Món.Però no només va ser la documentació del passat canadenc el que va captar el nostre interès pel treball de l’Amanda. En un sentit més profund, vam veure una atmosfera singular a les seves imatges. Una manera empàtica de tractar amb els animals – especialment al seu treball Among the Horses – que ens va revelar una autèntica visió personal. Potser el fet d’haver estudiat als dos costats de l’Atlàntic (BFA en Estudis Fotogràfics per la Universitat Ryerson, Toronto, amb un semestre a la Universitat Napier d’Edimburg) li ha permès veure -i transmetre- una nova forma de mirar el món.GFM. Com van ser els teus inicis dins el món de la fotografia?
AMC. Havia estat jugant amb la fotografia a l’escola secundària prop d’un any abans de començar-ne la carrera. A la meva ciutat natal, vaig tenir la sort de tenir un apassionat professor d’Art i Fotografia – Sr. Ciaran Murray – que va mantenir un petit laboratori. Això em va dur a la pràctica de la fotografia de forma natural, però sense intencions reals dels projectes futurs. Més endavant, durant l’estiu d’aquest primer any d’experimentació, la meva família va decidir fer un viatge en cotxe per la costa del Pacífic. Em vaig endur la càmera i molt temps el passava fotografiant coses precioses i simples que trobava. Una setmana després de tornar a casa, recordo perfectament estar asseguda en un banc de fusta a fora del laboratori fotogràfic de la meva ciutat,  mentre devorava amb avidesa les meves còpies  de 4×6*, revivia el viatge a través de les fotografies, recordo haver dit en veu alta: “Això és el que faré. És això. Seré fotògrafa”. Va ser un moment molt emocionant per a mi, i d’aleshores d’ençà, mai he tornat a mirar enrere.
Portada de Canadian Geographic. Fotografia: Amanda McNaughton

GFM. Sobre Among the Horses, hi ha cap raó especial per triar els cavalls?
AMC. Vaig conceptualitzar Among the Horses complint els requisits per a la meva tesi BFA (Bachelor of Fine Arts) a Ryerson. Tot i viure en una gran ciutat com Toronto, era important per a mi seguir els meus instints i treballar la fotografia de natura. Quan vaig prendre la decisió de fotografiar la vida salvatge -o tan salvatge com fos possible- vaig començar a interessar-me pels cavalls. De jove, havia rebut classes d’equitació i feia temps que trobava en els cavalls una espècie increïble. Intuïtiva, sincera, forta i captivadora. Els experts en l’espècie, sovint assenyalen que la nostra fascinació pels cavalls ve de la seva forma de comunicar-se, les accions físiques són similars a les nostres, parlen l’un a l’altre, no amb paraules ni significats ocults, es comuniquen a través de senyals visuals, ens mostren exactament com es senten en aquell moment. Els cavalls, a diferència dels éssers humans, no menteixen. L’acte de mastegar, per exemple, mostra submissió, o quan s’ha creat un vincle de confiança  entre dos companys, un cavall seguirà de forma natural darrere l’espatlla de la seva parella (ja sigui un altre cavall o un humà). Al final, va ser aquesta la connectivitat social que em va portar a fotografiar-los i el que va fer que les fotografies tinguessin tant d’èxit.

Recordo haver dit en veu alta: això és el que faré. És això. Seré fotògrafa “

GFM. Quins són els grans reptes a l’hora de treballar amb animals?
AMC. Sempre hi ha una gran varietat de reptes a superar quan es treballa amb animals. Crec que la millor manera de treballar aquests reptes és submergir-se en els estudis de comportament de les espècies amb les que es treballa. Mentre em preparava per Among the horses, vaig dedicar moltes hores a aprendre el comportament dels cavalls des de diverses perspectives. Atès que el projecte va començar amb un viatge a la Reserva de Vida Salvatge de Cliff (Colorado, EUA) em vaig poder prendre el temps necessari per absorbir tanta informació com vaig poder sobre orientació i supervivència a la natura. L’entorn natural és sovint un cinquanta per cent del repte quan es fotografia animals. Les tempestes de neu, l’escassetat d’energia, i les fortes pluges són només algunes de les circumstàncies per les que cal estar preparats.

Amb els cavalls sobretot, el principal repte que em vaig trobar van ser els meus propis hàbits. Com et comentava abans, la comprensió de les característiques úniques d’un animal és crucial. La principal és que els cavalls són animals de presa, que interactuen i reaccionen de maneres molt diferents dels depredadors. Ras i curt, els instints humans són sovint el pitjor en què ens podem basar a l’hora d’apropar-nos a un animal vulnerable. Per exemple, en acostar-se a un cavall podriem pensar que la millor estratègia seria la d’avançar cap a ell a poc a poc, d’una manera tranquil·la i directa. En realitat, aquest és el comportament dels seus depredadors naturals i  els posa immediatament en tensió. Enlloc d’això, el que necessitava era actuar com una presa, fent soroll constantment i caminant de forma erràtica. Quan vaig aprendre a canviar la manera de pensar de depredador a presa, semblava no representar cap amenaça per a ells. En aquells moments succeïa la màgia.

GFM. Em pot parlar un mica d’All the Queen horses?AMC. All the Queen horses va ser un treball de vídeo fet mentre acabava les pràctiques a la revista Canadian Geographic. L’editor web va dir que considerava fer un punt i final en el trajecte musical de la Royal Canadian Mounted Police (RCMP), que forma part del patrimoni cultural del Canadà. No cal dir que vaig aprofitar-ne l’oportunitat. Tenint en compte que estava treballant de forma temporal, vaig tenir la sort de comptar amb els recursos i els contactes necessaris per fer que el projecte arribés a bon port. Se’m van permetre dos dies d’accés als estables ROCKCLIFFE a Ottawa (serveis de Formació Musical de la RCMP) per fotografiar les seves activitats diàries. També se’m va permetre fotografiar els Estables Packenham, on vaig poder documentar la cria i selecció dels animals. El projecte va concloure amb una actuació pública als estables ROCKCLIFFE. All the Queen horses, va ser el segon vídeo que vaig fer per Canadian Geographic. Com que només tenia coneixements bàsics en la producció, el projecte em va prendre moltes hores. L’àudio de l’entrevista va ser l’aspecte més difícil del projecte, per sort, havia après els fonaments de so i vídeo al muntar un altre vídeo anteriorment per també per Canadian Geographic anomenat “River Runners” (2010).

GFM. A Living History, sembla que pot tornar 400 anys enrere amb una càmera digital. Ho consideres fotoperiodisme, fotografia documental, història, retrat, una mica de tot?
AMC. És una magnífica pregunta. La possibilitat de “tornar 400 anys enrere” és el que em m’ha portat a fotografiar recreacions (Living History) des de fa anys. Mai vaig tenir una mirada crítica sobre el que estava fent. Intentava fotografiar de manera fluida, on cada fotograma fos una resposta directa al que veia i sentia davant meu. Darrere d’aquestes imatges, jo també participo en l’esdeveniment, capturant els moments únics que es produeixen i explorant la dinàmica visual que es desplega davant meu. Em moc en l’espai i no interfereixo en les fotografies. A la postproducció, m’esforço per adherir integritat a l’experiència, crec que és un component crucial del fotoperiodisme. Alhora però, també em centro en l’individu – els seus trets facials, gestos i moviments – que situen el meu treball en algun lloc entre el fotoperiodisme i el retrat. Estic molt inspirada en l’obra de Yousuf Karsh, un dels meus principals referents fotogràfics, i crec que inconscientment gravito cap al seu estil de retrat artístic.

 

 

“M’esforço per adherir integritat a l’experiència, crec que és un component crucial del fotoperiodisme”

 

 

GFM. Quin equip utilitzes?
AMC. Tracto de carregar el mínim a cada sessió. El meu kit bàsic inclou: una Canon 7D, quatre targetes SD, un gran angular 12-24mm Sigma, 24-70mm Sigma (retrat) una petit equip de neteja, bateria de reserva, funda de pluja (adoro la que comercialitza OptTech,  és un salvavides!) i un trípode. De tant en tant, hi afegeixo un flaix Canon 580 EXII i/o un teleobjectiu en funció del lloc/situació on em trobo. D’altra banda, si vull tenir el cap de setmana “off” agafo la meva Hasselblad 500C i uns quants carrets de 120 mm per jugar amb noves idees o perspectives.

GFM. Projectes de futur?
AMC. A finals d’any tornaré a fotografiar recreacions històriques, estic en el procés de fotografiar i desenvolupar els meus portfolios de Living History. És un projecte en curs en el que tinc la intenció de treballar-hi durant algun temps més. La propera temporada, seguiré centrant-me en esdeveniments històrics a l’Estat de Nova York, EUA.

Més endavant, tinc la intenció d’aventurar-me en el món de la fotografia de fauna. Començant per la seva faceta d’investigació, estic iniciant un nou projecte que es centra en els llops, realment estic molt emocionada de tenir aquest prometedor (i llarg) projecte en marxa.

 
 

Enllaços:
Pàgina web d’Amanda McNaughton
Amanda McNaughton a Linkedin

*N. del T. Les còpies de 4×6 polzades equivalen a 10×15 cm.

Imatges i textos © Amanda McNaughton

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Leave a reply

Required fields are marked (*)
captcha Refresh?

Disseny gràfic i web: David Fajula
TOP