Fe fotogràfica

Fe fotogràfica

Entrevista amb Manjari Sharma. Traducció d’Eduard Crispi.

Parlant cada mes amb fotogràfs d’arreu del món. Avui viatgem a l’Índia i als Estats Units (als dos llocs) per conèixer a la Manjari Sharma (N 1979) una fotògrafa nascuda a Mumbai i establerta a Brooklyn. Manjari Sharma. Fotografia de Gabriel Herman

Immersa en l’estudi de les relacions humanes i la mitologia personal, la seva feina ha estat reconeguda com un camí entre les Belles Arts i el retrat tradicional. Declara convençuda que “-la vulnerabilitat de l’artista i l’experiència del xoc cultural sovint poden transformar un viatge banal en una aventura […] Estic en constant recerca de nous contextos i d’històries que comprometin la gent i la imatge.” Ha exposat extensamen la seva obra als EUA i a l’Índia “explorant les mitologies i les persones que habiten aquestes terres”. Desitjant conèixer-la a ella i el seu treball, l’entrevistem amb la intenció de descobrir com “-una fotografia acuradament creada, pot evocar una resposta espiritual similar a la d’una pintura”.

Com vas començar en el món de la fotografia?

Recordo que quan era petita tenia una càmera compacta amb la que feia fotos a tota la família. Mai vaig pensar que allò esdevindria la meva carrera. Em considero una fanàtica de la salut i m’encanta la cuina i és per això que volia ser dietista, però vaig acabar en un departament de comunicació visual i això encara em va agradar més. És increïble com la teva vocació t’acaba trobant.

Com va començar el projecte DARSHAN?

Darshan és una paraula Sànscrita que vol dir vista o visió. El projecte vol recrear fotogràficament nou imatges clàssiques de Divinitats sobre les quals gira la religió hinduista. Vaig néixer i créixer a Mumbai, Índia. Amb uns pares molt espirituals que em varen iniciar en l’Hinduisme des de molt petita. Durant els meus viatges de tornada a casa em vaig adonar que hi ha moltes pintures i escultures de divinitats hindús però gairebé mai vaig en veure cap fotografia. Darshan va engegar amb la missió de veure quan es triga a fer una fotografia d’una Divinitat des de zero. La fotografia ha de mantenir la pulcritud i els detalls de la pintura i escultura però utilitzant únicament la tècnica fotogràfica. Així és com va començar el projecte.

A més, a casa visitàvem innumerables temples de l’Índia. Però quan em vaig mudar als EUA per graduar-me en Fine Art Photography, vaig canviar aquestes visites a temples per freqüents visites a galeries d’art, museus i estudis, on l’art era respectat i posat en un pedestal d’honor. En la meva vida, i d’una forma enigmàtica, el museu va esdevenir el temple. Aquest pensament va empènyer més endavant la idea de Darshan i va ajudar-me a visualitzar les imatges.

“el museu va esdevenir el temple”

 

Quanta gent necessites per fer una foto d’aquest projecte?

L’equip original per l’imatge de Maa Laxmi estava format per 14 persones però en fotos posteriors es va arribar fins a 35. Això inclou preparació i muntatge de l’estructura, personal de càmeres i d’il·luminació, maquilladors, directors d’art, pintors, fusters, experts en joies, etc.

Quina es la part més difícil del projecte?

La part més difícil és trobar personatges adients que puguin fer de Déu o de Deessa amb sinceritat i exactitud. Un altre repte és dirigir el gran nombre de membres de l’equip. Amb més de 30 persones involucrades, mantenir-los a tots sincronitzats esdevé un dels aspectes més difícils de Darsham. Diria que la producció pel projecte és extremament intensiva en relació al temps, i requereix d’una atenció meticulosa, perquè el sentit de la espiritualitat que sento en veure la fotografia depèn molt de la autenticitat i el detall de la imatge.

Tenint el compte el significat cultural de la fotografia, quines són les diferències més grans entre Índia i EUA?

Culturalment als USA i per extensió a moltes parts del món, es considera la fotografia com el cosí pobre de la pintura i altres mitjans d’expressió artística. Històricament considerada com un sistema mecànic per enregistrar imatges, la fotografia no va començar a exposar-se en galeries fins al S XX. No és sorprenent que, a la Índia també, pintures i escultures de Divinitats fossin el mitjà dominant en la reproducció de la mitologia. Culturalment, el significat de la fotografia lluitava per trobar un lloc en totes dues cultures. Aquesta lluita continua encara avui a l’Índia, més que als EUA.

Quin equip utilitzes?

Totes les fotografies del projecte han estat creades amb càmeres SINAR de gran format. Al voltant de 13 flaixos Broncolor s’han utilitzat en les últimes quatre imatges.

A moltes parts del món, es considera la fotografia com el cosí pobre de la pintura i altres mitjans d’expressió artística”

Projectes futurs?

Estic creant més imatges de la meva sèrie Shower. I també continuo treballant per finalitzar el projecte Darshan. Encara em falten quatre imatges més per completar aquesta sèrie, i per poder-les fer estic recaptant fons mitjançant la venda de còpies signades de 8×10” (20×25 cm) de Maa Laxmi. Les impressions són limitades i amb la seva venda espero poder finalitzar el projecte. Podeu contactar amb mi aquí si voleu comprar-ne una còpia. Enllaços Pàgina web de la Manjari Sharma Blog de la Manjari Sharma Projecte DARSHAN Manjari Sharma a Twitter All images © Manjari Sharma

Leave a reply

Required fields are marked (*)
captcha Refresh?

Disseny gràfic i web: David Fajula
TOP