Entrevista amb David duChemin

Entrevista amb David duChemin

Autodefinint-se com un “emprenedor crònic”, aquest antic còmic professional nascut a Montréal un 24 de desembre ha publicat dotzenes de llibres, impartit tallers en diversos països i creat l’editorial Craft & Vision. Es dedica a la fotografia humanitària sobretot a Àsia i Àfrica, i a la seva atapeïda agenda ha trobat un forat per atendre al Grup Fotogràfic Manlleu en aquesta entrevista exclusiva.

David-Angkor-Vert

GFM: Com s’ho fa un còmic professional per convertir-se en un fotògraf de renom internacional?
DD: La resposta més fàcil seria dir que em vaig avorrir. He estat un fotògraf durant tota la meva vida adulta. O sigui, que no va ser que de sobte que em vaig convertir en fotògraf. Però vaig canviar el meu enfocament i la meva carrera per adaptar-me millor al meu desig de viatjar. Estant a l’escenari com a comediant, sempre estava davant la càmera, actuant només en una part. Estar darrere la càmera, i ser jo mateix, és molt més còmode per a mi i em permet ser a mi mateix. La resposta més llarga i més difícil és que ho vaig fer de la mateixa manera tots ho fan. Creant un treball significatiu i compartir-lo de tantes formes com sigui possible.

GFM. Ens encanta Canadà, l’hivern del 2013 vam un “Canadian Tour” visitant els grups fotogràfics de Montreal i Ottawa. Com descriuries les interminables oportunitats fotogràfiques que ofereix el teu país?

 

DD: Un dels projectes que estic treballant en aquest moment inclou això mateix. Canadà és un país gran i salvatge. Pot ser molt dramàtic i intens (fotogràficament). I la llum, especialment al nord té una bellesa especial per a si mateixa. Però com deia, és tan gran que és impossible ser molt més específic en aquesta resposta. Tenim unes costes precioses, les Grans Planes, llacs i rius interminables, abundant fauna, i una regió sub-àrtica i àrtica en gran part inexplorada per la majoria de la gent. Increïble!

duChemin-Sample-17

GFM: De les províncies de l’Atlàntic, a les Muntanyes Rocalloses, el patrimoni del Quebec, el vibrant downtown de Toronto, les Grans Planes. Quins són els tres llocs/províncies  canadenques que li aconsellaries visitar a un fotògraf europeu?
DD: Els meus llocs favorits serien la Colúmbia Britànica, el Yukon a la tardor quan els colors es tornen de color vermell brillant, i l’àrea al voltant de Algonquin Park a Ontario. Però tot i viure en aquest inmens país, i haver-lo vist varies vegades de costa a costa, no l’he fotografiat massa. Però aquesta afirmació ara està canviant. A l’agost estaré conduint per tot el país durant més de dos mesos amb en el meu Jeep per fotografiar llocs com Terranova i Labrador. L’any que ve tinc previst visitar l’Àrtic en diverses ocasions.

duChemin-Sample-18 duChemin-Sample-8

GFM: Com va influir el fet d‘estudiar teologia dins el seu treball?
DD: Vaig estudiar teologia a la universitat i, si bé no té una connexió directa amb la meva feina, crec que el meu desig d’estudiar teologia ve del mateix lloc que el meu desig de fotografiar: el respecte i la curiositat per altres persones, les cultures i el planeta en el que vivim. La teologia tracta d’històries i significats. Precisament, el que busco amb la meva fotografia.

duChemin-Sample143

GFM: Què aporta viatjar (veure altres cultures, llocs, menjars) a una carrera fotogràfica?
DD: Aporta noves històries i possibilitats. Em manté interessat i viu. Jo no viatjo per fer fotografies, faig fotografies per poder viatjar i veure el món de noves maneres. En termes de la meva carrera ha estat una necessitat, perquè el meu treball humanitari passa en gran part per Àsia i Àfrica.

duChemin-Sample-6


GFM: A “Mercaderes de imágenes, la fotografia como pasión y profesión” (Anaya) parles dels nous models de negoci, sobre la difosa frontera entre entre aficionats i professionals. Creus que aquesta línia divisòria desapareixerà encara més en els propers anys?
DD: Espero que sí. Sempre hi haurà gent a qui li agradarà dibuixar línies, marcar territoris i assegurar que algunes persones estan “dins” i d’altres “fora”. Sincerament, crec que això és una bajanada. L’única cosa que importa són les fotografies. Com et guanyes la vida és només un assumpte personal. Cada vegada més persones tenen carreres híbrides que són difícils d’etiquetar. Tinc almenys quatre seccions diferents a la meva feina en aquests moments. Imparteixo conferències, faig i venc fotografies, público materials educatius i escric llibres i articles per a revistes. Sóc un escriptor, un fotògraf, un professor, o un editor? Jo sóc totes aquestes coses. I Segueixo sent un aficionat a la fotografia, ras i curt; algú que estima la fotografia.

GFM: Què li aconsellaria als professionals que es queixen sobre la “intrusió” en el seu món, per part d’amants de les fotografia que no cobren per fer la mateixa feina que ells?
DD: Els diria que queixar-se no serveix de res. És una sortida molt fàcil. Deixa de queixar-te i de culpar als altres i dedica tota la teva energia a ser creatiu. Cerca noves formes de treballar, busca nous públics per al seu treball, i mira d’innovar en la creació de nous models de negoci, el món sempre està canviant. Pots ser part del canvi o et pots limitar a parlar-ne. Parlar d’això ens fa sentir millor, però no és el mateix que formar-ne part.

Two men play guitar in Old Havana, Cuba.

GFM: Equip fotogràfic?
DD: Qualsevol que em conegui sabrà que m’encanta l’equip, però sospito una mica de la nostra addicció al material fotogràfic. He vist fotografies boniques sorgides de les càmeres més barates del planeta, i alhora he vist gent sense inspiració creant fotografies realment avorrides amb equip de milers d’euros.

Personalment treballo amb diversos sistemes. Tinc una Leica M (240) amb tres objectius per a viatges de feina, també tinc una Fuji XE -1 que m’encanta. Per a la fotografia de fauna i paisatge utilitzo la Nikon D3s, la D800 i la D7100 amb una col·lecció d’objectius originals Nikon. I per “jugar” tinc una Hasselblad 500 C/M i una Pentax 6×7. Estima el teu equip fotogràfica, però no el confonguis amb les veritables eines de la fotografia: la visió, la curiositat, la comprensió del llenguatge visual, la paciència, etc.

GFM: Quin és el millor consell per convertir-se en professional fotografia?
DD: Assegura’t de que realment vols fer-ho, perquè és difícil.

Després estudia màrqueting i negoci tant com – o més – del que estudies fotografia. Tingues seny amb els diners. No t’endeutis. Assegura’t de tenir múltiples fonts d’ingressos, i fes el que puguis per tenir ingressos passius. En altres paraules, generar benefici que no es basi en que hagis de ser-hi present per guanyar-hi diners. La fotografia d’arxiu (stock) és un exemple d’ingressos passius. També ho són les vendes de llibre o la venda de productes digitals online.

A young boy climbs a bamboo pole towards his prize during Tet. Sapa, Vietnam.A blacksmith in Old Delhi, India, takes a break from his work.

GFM: Projectes de futur?
DD: Tinc diversos projectes en fase de planificació en aquests moments. Un d’ells és el meu llibre sobre Canadà. L’altre és el meu treball en curs amb el Projecte Boma, una organització que treballa amb dones en situació de pobresa extrema al nord de Kènia. També tinc un munt de viatges planificats, incloent un any viatjant pel món el 2016. Fotografiar, escriure, trobar nous somnis i inspiració.

Mai deixis de buscar-los!

Enllaços:

Web d’en David
Web de l’editorial Craft & Vision
Facebook
Twitter
Youtube

2 comments

  1. Jordi Canal-Soler 23 maig 2014 at 10:56

    Magnífica entrevista a un fotògraf que sens dubte a partir d’ara seguiré. M’ha agradat molt la referència a l’equip: “Estima el teu equip fotogràfic, però no el confonguis amb les veritables eines de la fotografia: la visió, la curiositat, la comprensió del llenguatge visual, la paciència, etc.”. Significa que tenim la capacitat de millorar les nostres eines sense necessitat de grans inversions. Em caldrà, però, millorar la paciència… :-)

  2. Àngel la Torre 22 maig 2014 at 20:55

    Enhorabona per la entrevista. Diu coses molt sensates i profitoses

Leave a reply

captcha Refresh?


× 7 = 35

Required fields are marked (*)

Disseny gràfic i web: David Fajula
TOP